Wednesday, December 5, 2007

7 lagos


Hola,

Peruè en diuen Ruta de les 7 Lagos si són infinits???

Si algú vol veure fotos, que vagi aquí http://picasaweb.google.com/janglada

Dissabte a la nit quedo per sopar amb un belga i una suïssa del bus. Sopo milanesa de ciervo, fem unes birres i anem a dormir.
L'endemà al matí em disposo a partir des de San Martín de los Andes cap al Lago Falkner on m'han dit que hi ha un càmping. Comença amb 15km de pujada i uns 500 i pico metres de desnivell. Pel camí em trobo amb un gabatxo i una suïssa que tb van en bici i porten 1 any donant voltes per Sud America. En contra del que esperava la pujada no s'em fa molt dura i amb 1:30h està enllestida. El dia està radiant i no es veu cap núvol, un fet excepcional em comenten. Després de la pujada venen uns 30 km de puja i baixa, sovint amb el vent en contra. Per sort, tot era asfalt. Finalment, després d'unes 4h d'haver partit arribo a un càmping al costat d'un llac. El càmping és propietat d'un argentí (pablo) i una catalana (gemma)!!! Encara més fort, a l'estiu treballen a Menorca!!!

El matí següent no tinc agulletes i em seto bé físicament. El Pablo, que és guia de montanya, em convenç per fer una excursió a un "cerro" proper juntament amb un grup de argentins/es. Són uns 1200m de desnivell i ens tarder prop de 6:30h en pujar i baixar. A la nit fa molta rasca (el camping esta a 1000m) i fem una foguera per sopar amb el grup d'argentins. HI ha gel al "toldo" de la tenda, merda.

Dimarts al matí em llevo molt "crujit" per la nit freda i l'esforç del dia anterior, nongensmenys decideixo tirar cap a Villa la Angostura on estic ara. Són uns 62 quilometres dels quals uns 47 són de ripio. El ripio és una merda plena de pedretes i sorra que fa que tot plegat sigui molt més dur. Em sembla que els meus pneumàtics no són els adequats per aquesta superfície. A més, degut a les vibracions, quasibé perdo un dels tornillos que aguanten el portabultos. Per sort ho detecto a temps i el torno a posar. Després d'unes 6 hores, en les que només he parat per menjar alguna galeta i beure aigua arribo. Estic fet una pitrafilla, ple de pols, i ultracansat. En aquests moments hom pensa rebentar la bici a cops de martell i engegar-ho tot a la merda. Entro a una hosteleria, em dutxo, sopo a l'habitacio uns spaghetis i m'en vaig a dormir a les 10...

Avui, ja molt més animat i descansat, decideixo que és dia de relax. Deixo la hosteleria i vaig a un alberg on es comparteix habitacio, per coneixer més gent i no fer l'autista. Unes compres, una revisio a la bici, una estona al ciber...

Bé, si algú encara està llegint això em sorprendré bastant. Quin rollo, és com si estigues escrivint els pensaments.

Demà en principi partiré cap a Bariloche, són uns 90km d'asfalt. M'han dit que no es gaire xungo igual he de parar pel camí.

Apa, vagi bé

2 comments:

joan said...

A Bariloche hi ha un Institut de Física molt important, d'on va sortir-ne el Maldacena.
Saluda'ls!
Quina enveja cabron!!
Animus
j

Joana said...

Pensa que aquí ens avorrim moltíssim, i aquestes historietes que escrius són millors que estudiar els germens de funcions holomorfes en l'entorn del zero.

Segueix així!!!